Mireu-me
bé, sóc jo:
poema
que ara escau
o
que redola
que
agafes o esmicoles
i
a una altra cosa…
Mirádeme ben, son eu:
poema que agora se axeita
ou que arrola
que apañas ou esfarelas
e a outra cousa…
Susanna Lliberós: la
calma, la empatia, la certesa
Som
al paradís.
Però
ningú no ha vist
la
deessa blanca
Estamos
no paraíso.
Pero
ninguén viu
a
deusa branca
Sebastià Perelló: la llum en la mirada, la saviessa en el vers
“na
lingua das bestas
señor
nesa
lingua
escribo”
“en
la llengua de les bèsties
senyor
en
aquesta llengua
escric”
Chus Pato: tota la potència
d'un idioma, el mestratge
Aquesta
és o no és
la
qüestió: ens arrisquem a fer-nos grans
per
acabar de comprovar que ens hem
equivocat?
Esta
é ou non é
a
cuestión: arriscámonos a medrar
para
acabar de comprobar que nos
equivocamos?
Adrià Targa: la genialitat i la tendressa
estrela coa túa lingua na
semente do abismo
é dicir
rompe a falar
pica
amb la teva llengua a la llavor de l’abisme
és
a dir
posa’t
a parlar
Estíbaliz Espinosa: la delicadesa, la
bondat, el talent
Todo
foi ben arroupad@s por Mireia, que
nos sostiña, coidados por Dolors,
que puña orde no caos.
Dirixidos
por Albert, iluminados por Menchero.
Rompendo o nome do ciclo, as voces, finalmente, confluíron
Ningún comentario:
Publicar un comentario